L’APOSTA PER UN NOU BELLVITGE
del llibre DOCTOR
EM CURARE?
primera edició, juliol 2013
PERQUÈ cal empènyer un canvi
Segons el “Quadre de Comandament Assistencial
2013.es confirma l’actual davallada
assistencial de l’hospital com a centre terciari d’alt nivell,”: menys primeres
visites (-1,35%) a l’HUB i al CAE (-2,32%), menys llits disponibles (-3,36%),
menys estada mitjana (-3,85%) i en canvi, més estàncies hospitalàries a
domicili (3,58%)..
A la darrera Jornada de Comptes, la Direcció medica: menciona un suposat
increment del 25,1% d’altes per terciarisme que no es detallen (!) ni, cap
comentari sobre la compra selectiva de contractes programa amb el Gencat
I el que es pitjor, cap
referència sobre els transplantaments
realitzats, que segons dades de l’OCATT, se’n varen fer un total de 191 (120 de ronyó, 57 de fetge i 14 de
cor)...
En canvi, sorprèn l’alt nombre
de visites d’Infermeria (un 174,10% superior a las de l’any 2012), no aclarint
el lloc ni sota quina responsabilitat es varen dur a terme
Disminució de gairebé tots els
conceptes de retribucions salarials dels anys 2012-2013..., confirmant-se la
precarietat salarial actual
(-25%) de la que es queixa la
gent i a mes, la cridanera freqüència
de contractes temporals de
dies/setmanes..
.
La insatisfacció actual es degut a què la Gent ha perdut
els vincles d’interès personal
per la seva feina, perquè el que ara
importa és millorar la productivitat i
en definitiva, ignorar quan no
menysprear, un treball que no se’ls hi
permet d’organitzar lliurement
I
un metge jove (A. R)., m’escriu
“la gent està molt i molt desmotivada
i el pitjor és que sembla que ‘passi’ molt de
l’Hospital”,
afegint-me que entre ells, preval l’idea d’un treball
de vuit a tres de la tarda.
Després, “un es treu la bata i deixa de ser metge
o se’n va a la privada—“..
les línees mestres de COM
podriem fer-ho....
I.-
L’entrellat de la proposta per a una nova estructura funcional
.
si ara toca fer “mes” amb “menys”,
això vol dir que haurem de fer-ho “diferent
II.-
La participació deliberativa, el nou
paradigma de gestió de la clínica
una nova forma de fer les
coses en el si dels equips, procurant que els objectius
del grup, siguin assumits per
tothom com a propis
III.-
L’idear-hi del nou model d’hospital
el predomini
del negoci clínic sobre l’empresa, entesa aquesta com a
suport de la gestió
clínica, es un punt d’inflexió important, es a
dir, un veritable Comitè Executiu de
Direcció Clínica, situat per sobre dels responsables de la gestió.
el Director de
Suport es un comandament que ajuda i fa possible l’assistència
però no decideix
qui, com i a on es fa...
indicacions i decisions clíniques
lligades i condicionades a l’anàlisi dels resultats
els gestors
haurien de tenir molt en compte com es de necessària la coparticipació
dels metges,
com una forma intel·ligent de millorar la productivitat.
IV.-La
reformulació de l’ICS com a pas previ
les lleis 8/2007
i11/2011 del Parlament permeten que els hospitals tinguin personalitat jurídica
pròpia com a proveïdors de serveis de Salut...
la reformulació de
l’ICS en cap cas pot ser la porta per la privatització!...
els objectius són assolir una
descentralització efectiva, potenciar la credibilitat interna i externa, establir aliances i sinergies en base
territorial, preservant el caràcter
estrictament públic de l’ICS
cal substituir l’actual vinculació
estatutària per un model contractual,
revisable segons resultats...
cal fer tot allò que sigui
possible i fins i tot impossible, perquè les estructures de gestió siguin
lleugeres, comprensibles, properes i més transparents.
V.-El nou organigrama de gestió clínica
és important aconseguir un organigrama que
dirigeixi més que gestioni…
l’organigrama arrenca d’una figura central de la que
depenen els diferents esglaons de la piràmide de comandaments:
el Director
General Assistencial
es la màxima capacitat
executiva del Centre per sobre dels Directors
Clínics (mèdic i d’infermeria) I el Director
de Recursos i Suport …
la gestió de la clínica depèn absolutament dels directors mèdic
i d’infermeria, per sota del
Director General Assistencial i ambdós, comparteixen el mateix nivell de
responsabilitat amb el director de recursos i suport, el qual compta amb la
seva pròpia estructura
aquestes quatre persones, amb els coordinadors
clínics, constitueixen el Comitè Executiu de l’HUB, que es l’òrgan superior
de gestió de la clínica, que inspira el Consell d’Administració Territorial...
Tots els comandaments de primer i segon nivell hauran de tenir una dedicació exclusiva i
plena a l’Hospital, sense alternativa de cap tipus.
la fita última
del Comitè Executiu ha de ser cercar els millors candidats possibles, estiguin
on estiguin, defugint la cridanera endogàmia que ha caracteritzat el relleu generacional dels últims anys
VI.-Unitat
funcional vs servei clínic d’especialitat?
Les
Unitats multidisciplinaris per procés, son la clau de l’assistència
veritablement eficient
VII.- El complex tecno-quirúrgic, la
imatge del nou Bellvitge?
el nou edifici de la Fase II serà
el suport tan necessari com eficient del nou model de l’HUB, “fent
les coses tan diferent” com manen els nous temps, però recuperant
l’ il·lusió i dedicació dels anys 70 i 80…
VIII.- L’assistència al malalt crític, encara un repte?
es indispensable de crear l’Àrea Única de Malalts Crítics, on
convisquin malalts quirúrgics i mèdics, sota el lideratge d’una Direcció/Coordinació Clínica, ben
escollida i acceptada per els actuals responsables i membres d’aquests dos
Serveis.
IX.-
Cirurgia major ambulatòria, un objectiu d’avui?
segons el Quadre de Comandament
dels tres últims anys, el nombre de CMAs realitzades s’han incrementat un +12,78%, una mostra evident de la gestió
restrictiva -estalvi de llits- de
l’actual equip de Direcció …
algú haurà de decidir algun dia si
cal “arraconar” l’HUB per sobreviure econòmicament
o afavorir la tecnologia, experiència i coneixements de què es disposa per fer tractaments
d’alta complexitat i trasplantaments, per continuar sent, almenys, un referent
del Baix Llobregat…
X.- URGÈNCIES, encara un repte?
la Gerència i el C. de Direcció de l’HUB varen
fer seva la “sugerència” del Pavelló Ave Maria d‘inaugurar amb tota la
presa del món, la nova estructura d’Urgències a la planta baixa del nou
edifici, encara buit, incapaç d’oferir-li l’imprescindible suport de quiròfans i unitats de crítics.. també
sense estrenar
las cirurgies dels
ultims mesos s’han fet als vells i llunyans quiròfans de l’anterior àrea d’urgències (!!)., amb l’important
retràs (superior a 9 hores) en que els pacients urgents del mòdul C varen ser
intervinguts
l’assistència a
Urgències, avui es diferent arrel de les noves tecnologies d’imatge i segons
m’argumenta el seu Coordinador (I. Barder): més tecnologia, més
especialització i per tant, millor servei !...
la pressió
assistencial, es manté estable des dels últims 4-5 anys:: 260 acients/diaris,
amb pics de 320 els dilluns i per sota dels 200, els caps de setmana. Eel
darrer mes de novembre, varen acudir un total de 6.052,8 malalts (252,20 de
promig diari) i amb un “temps mig d’estància” a l’àrea, de 5 hores i 59
minuts, ben similar als de l’any
anterior (5 h i 16 m).
Aixo vol
dir que la problemàtica d’Urgències no
s’arregla gaudint d’unes instal·lacions
noves i mes generoses d’espai, ni augmentant
l’staff mèdic, ni tampoc afavorint
la certa especialització que demana el Coordinador,
Ignasi Border raonant que.aquesta tecnificació i especialització dins de la
medicina d’urgències, l’ staff la vol i
la volem….
-----------------------
Entradas
